Trobades amb els informants

Trobada amb el primer informant
Pel que fa al primer informant, ens va ser més fàcil organitzar-nos i trobar-nos-hi, ja que en la primera entrevista amb aquest, no vam tenir problemes, i així, no ens va caldre tornar a repetir-la. Quan ho teníem tot organitzat i preparat, i sabíem el que ens tocava realitzar, li vam trucar, i acordàrem una hora per quedar al Casal d’avis de l’Onyar un dia en concret. L’entrevista la vam fer en una sala que ens havien reservat expressament per a l’ocasió.
Ens vam trobar amb ell a l’interior del recinte i ens va dir a quina sala havíem d’anar. Li vam explicar prèviament el que faríem, amb la finalitat de l’exercici. Es va mostrar estranyat per la manera de fer l’activitat.
Degut a això, va tenir algunes dificultats per esbrinar algunes de les paraules. Va voler fer molts aclariments entre mot i mot. Va dir-nos diferents comentaris sobre la nostra tasca. Aquests comentaris no els vam gravar.
L’ ambient era molt tranquil ja que ja sabien que anàvem a fer aquesta feina i ens han deixat la sala lliure per a nosaltres sols.

Trobada amb el segon informant
Vam quedar amb el segon informant acordant amb la mare d’un dels membres del grup, que ens buscaria una persona adequada de la seva feina, per a realitzar el treball. Al sortir de l’escola, vam haver d’anar corrents per no fer-lo esperar gaire i que no anés de bòlit.
Ens vam haver de trobar dos dies, ja que havíem de canviar d’informant per qüestions de parla i tornar-li a fer la primera entrevista. Així doncs, les dues van tenir lloc a la sala d’informàtica del Departament d’educació de Girona.
Es va sorprendre una mica quan li vam dir la finalitat del treball i els exercicis que s’hi incloïen, però va estar d’acord a col•laborar en tot moment. Els companys de la feina feien broma dient que s’estava fent famós amb tantes entrevistes.
A l’hora d’estar fent les entrevistes, es va bolcar en la feina i va mostrar interès per tal que l’exercici ens sortís bé.
Ens va intentar ajudar en tot moment, tot i no conèixer-nos. No obstant això, es va sentir una mica estrany i potser incòmode, ja que no sabia ben bé el que havia de dir.
Al començament, es va sentir una mica inquiet, car al veure que l’havíem de gravar, produïa somriures tímids, vergonyosos, però sempre fent broma i de bon humor.
Dins el que és el contingut del treball, és a dir, l’entrevista, les frases incompletes i la seva resolució, es va mostrat sorprès en algunes d’elles.
En general ha anat tot bé, tot i que vam haver de tallar l’acte en dues ocasions. Aquest fet és degut a que els dos vam tenir una petita distracció, citant algunes paraules de la llista. Ens van deixar una sala on ja sabien que hi aniríem, per això ho van preparar tot correctament per tal que no hi entrés ningú, i d’aquesta manera no distreure’ns en la nostra feina.